L'internat no ha acabat

Hi havia una vegada dos xiquets que es van quedar orfes de pare i mare, per això se'n van haver d'anar a un internat en el qual passaven coses molt rares (morts, assassinats,...).Els dos xiquets es deien Eduardo i Laura. Un dia se'n van anar al bosc i, de sobte, es van sentir una veu que deia: Socors, socors!.
Laura es notà que la tocaven per darrere i va veure que era Santos (un amic seu), es va cagar en tot i Eduardo, el pobre, es va cagar en els pantalons i es se'n va anar a l'internat a canviar-se. Mentrestant, Santos estava pensant en la mona de pasqua i Laura tota cagadeta segueix una veu, en això es senten unes passes i agafa una branca. Quan donà el colp, s'adonà que era Edu.
Al caure la nit se'n van anar a l'internat i es van posar al llit del fred que feia. Es van sentir uns passos i van veure una llum i els dos de sobte es van posar a cridar com a bojos i van veure que eren Sheila y Mireya amb els seues novios, van anar allí per arreplegar-los i anar-se'n a la gran casa que tenia Sheila fora de la ciutat. Van viure feliços, llevat de Santos que es va quedar a l'Internat.

Mireya Mora, 2n d'ESO